dijous, 8 de juliol del 2010

navegant el mar

ONades acariciant la cara

el vent que et refresca lles idees,

sensasions i pensaments inolvidables

cada cop diferents.

Només confies en un amic

la mar calma la tormenta

que fa temps que portes dins del cor,

cada dia hu necesites més,

navegar és una droga que ja no hu pots deixar

ja n'has pres massa

i la ment cada dia en necesita més

que et fa sentir viu,

en aquest món on res ja te sentit.

Mires al teu voltant

i horitzò enllà només veus aigua

estas sol en un món on ja no et pot fer plorar

per fi, pots descansar

estar en calma amb tu mateix al teu voltant,

treure les penes que portes dins

llençar els records, en l'óblit

aquest abisme q teuns als peus

i que per fi has deixat enrera.

Ara ja tens

una nova vida per començar.