dilluns, 16 d’agost del 2010

sentiments d sota els estels

Sota els estels
la nit clara
amb la remor del mar,
i l'aire fregant la cara.
Cel estelat
enmitg de la foscor de la mar
i algun estel fugaç, que s'escapa
i no deixa mai de sorprendre'm
d'emocionar-me, com una criatura
de reclamar-me un desitg, un somni
robat al meu subconscient.
És relaxant sentir
el vaixell trencant l'aigua
i les onades, espategar
veure l'estela del seu pas
colmada d'esquitxos verds, brillants
que no deixa de ser res més que el plactón
que havita en la mar,
una mar que està plena de vida.


divendres, 6 d’agost del 2010

nuevos amigos del grupo de los sueños


Destinos de la vida
sin esperar nada a cambio
sorpresas inesperadas,
amigos que aparecen
cuando más los necesitas
amigos, que te dan una mano
y te ayudan a levantar
para tu, después limpiarte la cara.
Gente que conocemos
y nos enseñan
como los movimientos del mar,
a buscar la tranquilidad
en las tormentas,
a aprovechar la fuerza de las olas
para así planear, surfear
e ir más rápido,
aprovechando la energía de nuestro alrededor.
Buscar la fuerza dentro de mí
encontrar la luz de mi alma
y así, poder contagiar toda mi energía
a la gente de mi alrededor.
Y aprender a sonreír
que la vida a veces dura
tiene instantáneas mágicas
y es mejor una risa que un llanto
aunque contradictorias emociones
las dos son muy humanas
y nacidas en el alma



eso lo escribí esta noche pensando en esos nuevos amigos q vía grupo de los sueños me animan a querer ser mejor todos los días, y q sin esperar nada han querido ser mis amigos y me han ayudado mucho, pero mucho en algún momento de bajón y me han animado a sonreír. a todos vosotros gracias. bona nit

dilluns, 2 d’agost del 2010

Perque aquesta foscor
que em glaça el cor
si el que jo vull es disfrutar de la llum
del sol, que em dona forces
per tirar endavant
que em calenta i m'abraça
i em renova l'energia que he perdut.
Perque és tan dificil aixecar el cap
perque aquests rius de llàgrimes
s'han emportat riu avall l'esperança
perque vas haver de marxar
perque no em vas voler estimar.
Perque?
Perrque encara no te pogut oblidar
perque
i sense respostes només amb interrogants
jo continuo aquí
intentant mantenir el cap sobre aquest mar de llàgrimes.
perque el sol ma abandonat
perque, perque, perque.....