dilluns, 16 d’agost de 2010

sentiments d sota els estels

Sota els estels
la nit clara
amb la remor del mar,
i l'aire fregant la cara.
Cel estelat
enmitg de la foscor de la mar
i algun estel fugaç, que s'escapa
i no deixa mai de sorprendre'm
d'emocionar-me, com una criatura
de reclamar-me un desitg, un somni
robat al meu subconscient.
És relaxant sentir
el vaixell trencant l'aigua
i les onades, espategar
veure l'estela del seu pas
colmada d'esquitxos verds, brillants
que no deixa de ser res més que el plactón
que havita en la mar,
una mar que està plena de vida.