dimarts, 21 de desembre de 2010

He obert els ulls
del somni etern,
he tornat a la vida
escapant de la foscor
que m'oprimia el cor.
Durant un any
he vist els dies passar
la lluna, mofant-se
de la meva fortuna.
Deixant escapar
cada sóspir, cada alè
cada brí de vida
dins meu.
Desperdiciant la vida
amb una pressò
que havia forjat el meu cor
una coraça,
que m'aïllava de tot
també dels amics que tan m'ha costat trovar
i que amenaçava,
de perdre
perquè tan dificil és
trovar un bon amic
i queè facil n'és
perdre'l per sempre més.
No se com he arrivat a aquest punt
no se com
vaig poder perdre el nord,
pero si se
que és el que m'ha fet tornar al camí;
l'amistad sencilla i pura
desintereçada
m'ha fet obrir els ulls
adonar-me
que a pesar de les cirscumstàncies
de les dificultats,
per molt lluny que s'embli
a cops,
estem aprop.
Què no estic sola
i això em dona la llum
per mirar el futur amb il·lusió.

1 comentari:

Durruti ha dit...

M´agrada la teua poesía en català. És molt musical i de gran sensibilitat