Sentir de nou
la sorra que cedeix el meu pas
calenta, es fon entre els meus peus
una altre vegada
em sento més aprop del sol
que m'abraça i m'escalfa
susurrant el seu alè
tebí
que tan he anhelat.
El sol brilla
un dia més
sempre constant, sempre girant.
Despertar cada matí
i sentir junt amb mi
el teu tebi alè,
susurrant-me un dia més
espantant-me les pors,
arrencant-me una rialla.
El teu batec em recorda
que som vius
que som fràgils i forts al mateix temps
i el sol que ens vigila
sempre constant, sempre girant.
4 comentaris:
Si somos deviles pero si queremos también podemos ser fuertes,saludos más un cinco
gracias carmen, solo soy alguien q intenta encontrar su rinconcito en este mundo. un abrazo
Xiqueta, els teus versos m´agraden cada vegada més. És clar qué som dèbils, però l´unió fa la força, també l´amor, la solidaritat, la lluita per un món millor...
si tan t'agraden els meus versos en català ( q no deixen de ser res més q la meva escència), pq no proves a escriure tu alguna cosa en valencià :-P
gràcies per les teves paraules son reconfortants. un petunet
Publica un comentari a l'entrada