dimarts, 3 de maig de 2011

Sentir de nou
la sorra que cedeix el meu pas
calenta, es fon entre els meus peus
una altre vegada
em sento més aprop del sol
que m'abraça i m'escalfa
susurrant el seu alè
tebí
que tan he anhelat.
El sol brilla
un dia més
sempre constant, sempre girant.
Despertar cada matí
i sentir junt amb mi
el teu tebi alè,
susurrant-me un dia més
espantant-me les pors,
arrencant-me una rialla.
El teu batec em recorda
que som vius
que som fràgils i forts al mateix temps
i el sol que ens vigila
sempre constant, sempre girant.

4 comentaris:

Carmen Silza ha dit...

Si somos deviles pero si queremos también podemos ser fuertes,saludos más un cinco

zurinne ha dit...

gracias carmen, solo soy alguien q intenta encontrar su rinconcito en este mundo. un abrazo

Durruti ha dit...

Xiqueta, els teus versos m´agraden cada vegada més. És clar qué som dèbils, però l´unió fa la força, també l´amor, la solidaritat, la lluita per un món millor...

zurinne ha dit...

si tan t'agraden els meus versos en català ( q no deixen de ser res més q la meva escència), pq no proves a escriure tu alguna cosa en valencià :-P
gràcies per les teves paraules son reconfortants. un petunet