Paraules

Paraules que no diuen res
Paraules que venen i van
Paraules que es fonen en el no res.
Paraules i més paraules
Paraules que surten e mi
De les meves entranyes,
Paraules que hu volen dir tot
I tanmateix no diuen res.
Paraules que sento dins meu
Moltes vegades
Es queden en un silenci,
Un silenci tan profund
Que parla com un llibre obert.

Sentir de nou
la sorra que cedeix el meu pas
calenta, es fon entre els meus peus
una altre vegada
em sento més aprop del sol
que m'abraça i m'escalfa
susurrant el seu alè
tebí
que tan he anhelat.
El sol brilla
un dia més
sempre constant, sempre girant.
Despertar cada matí
i sentir junt amb mi
el teu tebi alè,
susurrant-me un dia més
espantant-me les pors,
arrencant-me una rialla.
El teu batec em recorda
que som vius
que som fràgils i forts al mateix temps
i el sol que ens vigila
sempre constant, sempre girant.

volviendo a la normalidad

volviendo a la normalidad
mirando hacia atrás
las lunas pasadas
los instantes extinguidos,
que se fundieron como cenizas en la tierra
lágrimas en el mar
fluyendo sin cesar
volviendo a la normalidad.
susurros en el viento
palabras que se pierden
en la inmensidad del tiempo
y se distorsionan en nuestras memórias.
volviendo a la normalidad
como despertar de un sueño
que no queremos dejar marchar
como el último suspiro
antes de desaparecer
y perderse para siempre.
volver a la normalidad
que difícil es dejar marchar
esos momentos, y hacer frente a la realidad

Que locura el tiempo

Que locura el tiempo
en estos días
demasiado largo fue su letargo
que ahora ha tenido que estallar.
Que locura el tiempo
terremotos, tsunamis
y vólcanes incandescentes
errupciónando fuego y desesperación.
Japón tíerra del sol naciente
cuanto tiempo brillarás
a caso este es el fín?
Que locura el tiempo
con su fúria
en un instante puede hacer desaparecer
tierras milenárias, cúnas de leyendas
con una mano, con un soplo
sin darnos tiempo a  reaccionar.

M'oblido

Em perdo entre els teus ulls clars
m'enfonso en la profúnditat de la teva mirada
que brilla;
espurnejant, l'energia que em transmets.
M'oblido de tot, oblidant el món
oblidant els problemes, oblidant les pors.
Quant em mires amb tendreça
amb picardia, m'oblido...
del ofec que em pren el cor
m'oblido....
I enbriegant-me faig un sal endavant
embriegant-me d'emocions
m'espolso les pors,
que em ceguen; i m'oblido...
per uns instants
que no sóm eterns, que sóm polç en el temps.

A vida vai e vem

A vida vai e vem
Ela se tornou a vida das minhas mãos
escapando
ar como uma polca
que vence o vento.
A vida que você sabe onde dois dias
dias nunca parar de girar
noites de ir e vir
q eo sol está nos observando
sempre constante.
Não perca tempo
preocupações com q não vale a pena
desperciant então você precioso tempo.
A vida vai e vem
a menos que você pode esperar escapar,
Vida vai e vem
deixando o tom
gravada no coração das pessoas.
A vida vai e vem
ninguém pode parar o tempo
sempre constante
Sempre em frente
nunca um passo para trás,
não virar a cabeça
olhar para o passado
não virar a cabeça
porque o tempo não vai voltar.
A vida vai e vem
Não perca.

Que ens queda

Que ens queda
de tot el que vam ser
que ens queda
de la nostra història,
vides pasades
que pasan el son
d'una pel·lícula,
imatges que venen i s'envan
diapositives en blanc i negre
que els hi marxat tot el color
que poc a poc es va tornant polç.
Desapareixent els tints
que li donaven color
que li donaven força,
que tenien la màgia per tornar a somriure
que tenien la màgia
de fer-me perdre el nord.
Que ens queda de tots aquells segons
que semblaven eterns
que ens queda
quant tot s'ha fet polç?
Que ens queda
només records, moments del passat
moments d'altres temps
que ja no son eterns
moments per tornar a conmençar,
moments que vull recordar
perquè formen part del meu passat.
Que em queda
el meu records
que m'entre no oblidi
seguirant tenint la màgia per seguir endavant