quant em sonrius amb tendreça
amb picardia.
Sento la llibertat
que un dia es va quedar a mitgcamí
de la felicitat i el no res.
El dolor de sentirme buida
s'ha transformat
a tenir por de perdret.
Has fet nèixer en mi
sentiments desconeguts
Instint de mare, de protecció
de voler ser millor
perquè em puguis estimar
perquè si t'envas no m'oblidis
I em portis sempre amb tu, en el teu cor
com jo et porto en el meu
ben arrelat, entre el batec
I l'aire que em fa respirar
Una espurna q aviva el foc del meu cor
Una xispa que em mou
Que em conmou,
Que em fa riure i em fa plorar
Una llàgrima salada
Que es fon en el sabor dels teus llavis,
Tristesa, felicitat, euforia, pau
Tot és l'espurna que porto dins meu
La teva esencia que tu mhas donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada